Treball Dèdal i Hèrcules

1, UBICACIÓ DEL PERSONATGE

 

Dèdal, fill d’Atenea, pare d’Ícar, i oncle de Perdix, el qual mor a culpa de Dèdal.

 

 

Dèdal, a l’esquerre de l’imatge, construint les ales famoses utilizades per escapar del laberint, junt amb el seu fill, Ícar.

 

2, MITES QUE PROTAGONTZA

 

El Laberint.

 

Dèdal va construir una àmplia pista de ball per Ariadna i més tard va construir un laberint en el qual estava tancat el Minotaur.

Dèdal el va construir per al rei Minos però després d’això va perdre el favor del rei i va ser tancat amb el seu fill Ícar en una torre. El rei Minos volia el laberint per a tancar-hi el Minotaure, el fill de la seva esposa Pasífae.

Dèdal va aconseguir escapar de la seva presó, però no podia abandonar l’illa per mar, ja que el rei mantenia una estreta vigilància sobre tots els velers i no permetia que cap navegués sense ser curosament registrat. Ja que Minos controlava la terra i el mar, Dèdal es va posar a treballar per a fabricar ales per a ell i el seu jove fill Ícar. Va enllaçar plomes entre sí començant per les més petites i afegint-hi unes altres cada vegada més llargues, per a formar així una superfície major. Va assegurar les més grans amb fil i les més petites amb cera, i li va donar al conjunt la suau curvatura de les ales d’un ocell.

Quan per fi va acabar el treball, Dèdal va batre les seves ales i es va trobar pujant i suspès en l’aire. Va equipar llavors el seu fill de la mateixa manera i li va ensenyar com volar. Quan ambdós van estar preparats per a volar, Dèdal va advertir Ícar que no volés massa alt perquè la calor del sol fondria la cera, ni massa baix perquè l’escuma del mar mullaria les ales i no podria volar. Llavors pare i fill van començar a volar.

Van passar Samos, Delos i Lebintos, i llavors el noi va començar a ascendir com si volgués arribar al paradís. L’ardent sol va ablanir la cera que mantenia unides les plomes i aquestes es van desenganxar. Ícar va agitar els seus braços, però no quedaven suficients plomes per a sostenir-lo en l’aire i va caure al mar. El seu pare el va plorar, lamentant-se amargament de les seves arts. Va arribar a Sicília, i va construir un temple per Apollo, on va penjar les seves ales com ofrena al Déu.

3, PERVIVÈNCIA POSTERIOR

Des del punt literari, ja a l’edat mitjana, autors com Chaucer i Boccaccio relaten l’aventura de Dèdal. El tràgic mort de Ícar a sigut inspiració per a pintures Matisse i Picasso. Fins i tot ha sigut el tema central de l’assaig de Bertrand Russell, “Ícar o el futur de la ciència”, sobre el perills de l’ús i l’abús de la tecnologia.

Hércules

1. UBICACIÓ DE HÈRCULES.

 

 

 

2. MITES EN QUÈ INTERVÉ.

 

I. El lleó de Nèmea

Hèracles va escanyar amb els seus braços el terrible lleó de Nèmea, que ningú aconseguia caçar perquè era invulnerable a qualsevol arma. Li va arrencar la pell i se la va posar en endavant damunt les espatlles com a abric. El lleó es va convertir en la constel·lació del Lleó.

II. La Hidra de Lerna

La Hidra era un horrorós monstre en forma de serp de múltiples caps. Hèracles va reeixir a matar-la tallant-li tots els caps.

III. El senglar d’Erimant

Després d’encalçar-lo durant hores, Hèracles va caçar un enorme senglar dels boscos d’Erimant i el va portar viu a Euristeu, el qual es va amagar en un calder quan Hèracles va entrar al seu palau amb el senglar sobre l’espatlla.

IV. La cerva de Cerínia

Euristeu va ordenar Hèracles portar-li viva aquesta cerva, que tenia peünyes de bronze i banyes d’or. Després d’encalçar-la durant dies, la va capturar.

V. Les aus del llac Estimfal

Euristeu va ordenar Hèracles expulsar del llac Estimfal unes aus de bec, urpes i plomes de bronze que atacaven homes i bestiar. Fent sonar uns címbals de bronze els va fer aixecar el vol i tot seguit els va caçar amb arc.

VI. Els estables d’Augias

Tots els dominis d’Augias, rei d’Èlida, estaven estaven coberts dels excrements dels seus immensos ramats de vaques. Hèracles ho va netejar tot desviant dos rius perquè les seves aigües s’ho emportessin tot.

VII. El toro de Creta

El toro del rei Minos que Posidó va fer embogir i del qual va néixer el Minotaure corria per arreu de l’illa de Creta, devastant-ho tot, fins que Hèracles el va dur viu a Micenes. Després va alliberar-lo.

VIII. Les eugues de Diomedes

El rei traci Diomedes tenia quatre eugues que menjaven carn humana. Hèracles les va tornar manses fent que devoressin el seu propi amo. A continuació les va portar a Micenes i les va consagrar a Hera.

IX. El cinturó d’Hipòlita

Per regalar-lo a la seva filla, Euristeu va demanar a Hèracles el cinturó d’Hipòlita, reina de les amazones. Les amazones eren un poble de dones guerreres que vivien a les costes del mar Negre. Hèracles va matar Hipòlita i li va prendre el cinturó.

X. Els bous de Geríon

Hèracles es dirigí a l’extrem occident a robar els bous de Geríon, monstre de tres caps que tenia immensos ramats a una illa prop de l’Hades. Hèracles travessà l’Ocèan i, després de matar Geríon i passar l’estret de Gibraltar, on aixecà les anomenades Columnes d’Hèracles, conduí els ramats per les costes del Mediterrani fins dur-los a Euristeu.

XI. El ca Cèrber

Euristeu demana a Hèracles Cèrber, el terrible gos amb tres caps que guarda la porta dels inferns. Guiat per Hermes, arriba al món dels morts, on regna Hades. Aquest li dóna permís per endur-se’n el guardià de l’entrada i Hèracles aconsegueix lligar el gos i portar-lo davant Euristeu. Tot seguit el va tornar als inferns.

XII. Les pomes d’or del jardí de les Hespèrides

L’última exigència d’Euristeu van les pomes d’or que creixien en un jardí de l’extrem occident de la terra, custodiades per les nimfes Hespèrides i per un monstre de cent caps. En el camí va alliberarPrometeu matant l’àguila que li menjava eternament el fetge. Quan va arribar al jardí de les Hespèrides, seguint els consells que Prometeu li va donar com a agraïment, va anar a trobar Atlas, el tità que sostenia el món sobre les seves espatlles, i li va proposar rellevar-lo un moment de la seva feixuga tasca a canvi de les pomes. Atlas les va aconseguir, però, un cop alliberat de la càrrega, no volia tornar al seu lloc anterior. Així és que Hèracles va simular que acceptava el canvi, demanant-li tanmateix que li permetés posar-se un coixí sobre les espatlles per fer-ho més còmodament. En el moment que Atlas li va agafar de nou el món perquè pogués col·locar-se bé el coixí, Hèracles va aprofitar-ho per esmunyir-se i agafar les pomes, deixant el tità un altre cop sota el pes del mó

 

 

                    

 

 

 

 

 

 

3. PERVIVÈNCIA POSTERIOR.

ART

. Com hem vist, Heracles fou un personatge mitològic enormement popular. Les seues obres apareixen representades en innumerables imatges, en pintures de gots, monedes o pedres precioses. Malgrat que , el estudi de les fonts escrites es dedueix que es tracta d’una figura molt més complexa del que poden sugerir eixes imatges d’acció.