[IMATGE DEL REFERENT O ENLLAÇ AL REFERENT]

foto

[EXPLICACIÓ DEL REFERENT]

El referent en aquest cas és l’ús directe del llatí per a donar nom a una marca d’aigua, AQUA DEUS.

Les dues paraules per separat volen dir “aigua” i “déu”. Juntes no tenen cap sentit, ja que seria alguna cosa així com “aigua déu”. Potser els publicistes volien fer referència a la divinitat de l’aigua, “aigua divina” o “aigua de déus”; en aquest cas allò correcte hauria estat “AQUA DIVINA” o “AQUA DEORUM”

[RAONAMENT DE L'ÚS DE L'ELEMENT CLÀSSIC EN L'EXEMPLE]

La intenció evident del creador de la marca és relacionar el consum d’aquesta aigua amb la divinitat i, a més, donar-li un plus de qualitat al fer-ho en llatí… encara que no siga correcte gramaticalment el “glamour” no li’l lleva ningú!!!

[i no oblideu categoritzar l'entrada com a "referents" i la subcategoria corresponent; i qui tinga twitter que col·labore amb el hashtag #referentsclàssics; també compta per positius!!]

Ah! I segueix pendent el repte que vaig llençar l’11 d’agost pel facebook (clica ací i el veuràs): serà el repte del mes. Teniu fins final de setembre per contestar-lo. Per privat al face, al twitter o a iespedreguerllati[arroba]gmail.com!!!