Cogitationes uariae

Reflexions prescindibles des de la Marina Alta

Acudit?

He rebut açò pel correu:

Un matí, Camps, President del Govern de la Comunitat Valenciana, està gratament sorprès en llegir una notícia en la premsa: Maria, una jove mare espanyola, bateja als seus nadons bessons, nen i nena, amb el nom de Camps i de València.

Honrat per aquesta circumstància, Camps decideix fer una visita a la mare en qüestió com a mostra d’agraïment.

En arribar a casa, troba a Maria donant el pit a Camps, el president reitera constantment el seu agraïment i pregunta a la mare dels bessons:
- On és València, la germaneta d’aquest golafre preciós que no deixa de mamar?.

Maria li respon que està profundament adormida des de fa molt de temps.

Estranyat per la resposta, el President té la gosadia d’aconsellar a la mare que l’ha de despertar i així podria tenir la oportunitat de veure-la.

La resposta de Maria deixa al President amb cara de circumstàncies:

-Senyor President, no és aconsellable despertar a València perquè si València desperta Camps deixaria de mamar.

Santi, compte amb la cartera!

Santi, compte amb la cartera!

Que el somriure t’acompanyi sempre

dt., novembre 30 2010 » dretona, Paí­s Valencià , polí­tica, religió, xorradetes

Deixa un comentari