Cogitationes uariae

MasterCamps… València, què increïble!

Aquest escrit també corre per la xarxa (en castellà; almenys així m’ha arribat a mi… Disculpeu si hi ha alguna errada de traducció):

Donar un xec en blanc a un Arquitecte perquè et construïsca un edifici anomenat Ciutat de les Arts:

760.880.921 euros = Ciutat de les Arts.

Barallar-se per un campionat en el mar que solament va tenir una audiència del 4% de share, i que en realitat ningú entenia…

1.500.000.000 euros = America’s Cup.

Acceptar el xantatge d’un vell raquític amb pasta perquè vegem com 24 cotxes a 300 km/h passegen per les nostres platges:

100.000.000 euros = Fòrmula 1.

Portar a un home amb sotana durant un dia perquè beneïsca totes les seues obres:

100.000.000 euros = La visita del Papa

Crear coste el que coste una necessitat per a un estadi nou per al València club de futbol (entitat privada), quan està a punt de quebrar l’entitat:

400.000.000 euros = El nou Mestalla.

Crear el Agora per a lOpen de Tennis que totes les ciutats han rebutjat:

113.000.000 euros= Open de Tennis.

Crear a Xàtiva una plaça de bous coberta per a un míting del sr.Rajoy:

2.000.000 euros = Plaça coberta.

Ajuda a les seves campanyes sobre el transvasament de l’Ebre i desinformar amb el valencià-català i Educació per a la Ciutadania:

4.000.000 euros = A favor del transvasament.

Per a crear una millor xarxa de transport metropolità, perquè puguen atendre’m una urgència en un hospital abans de 3 hores, perquè el meu germà puga estudiar en un edifici i no en un barracot, perquè les indústries tinguen ajuda en la competència internacional, per a fomentar l’I+D+I, per a desenvolupar la llei de dependència, per a pagar el deute de 15.000.000 euros a les universitats, per a no ser els millors en fracàs escolar, per a no ser una ciutat de primera amb sous del tercer món, NO HI HA DINERS!!!

Per a tot la resta… MasterCamps.

L’èxit és aconseguir el que es desitja. La felicitat és apreciar el que ja s’ha aconseguit.

És de pena el que està passant a València… si no, vegeu aquests vídeos:

Aquest primer l’anomenaríem l’oficial (es recomana veure’l abans que el que insertem); i aquest altre el que sura pel damunt:

Diccionari educatiu

He rebut aquest diccionari educatiu alternatiu:

Diccionari educatiu.

DICCIONARI LOGSE-CATALÀ

Davant la complexitat que ha adquirit el vocabulari de l’àmbit de l’ensenyament des de la implantació de la LOGSE, aquest és un recull pensat per ajudar aquelles persones que, quan llegeixen alguna cosa sobre el tema, no entenen res (com resulta lògic i natural).

ADAPTACIÓ CURRICULAR: Donar llibres de primària als alumnes de secundària.

ADAPTACIÓ CURRICULAR INDIVIDUALITZADA: Donar llibres de primària als alumnes de secundària (però un de diferent a cada alumne).

ALUMNE A QUI EL PROFESSORAT NO HA SABUT MOTIVAR: Gandul. Mal estudiant. Brètol.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: Dedicar més estona als alumnes que no serveixen per estudiar que als que serveixen.

AVALUACIÓ INICIAL: Test de principi de curs que serveix perquè el professor constati que els alumnes no saben res.

AVALUACIÓ FORMATIVA: Exàmens parcials.

AVALUACIÓ SUMATIVA: Exàmens finals.

COMPETÈNCIA SOCIAL: Es diu que un alumne té “competència social” quan el noi o noia sap llegir, és prou ben educat i sap comptar el canvi que li tornen a les botigues.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES: Saber fer la O amb un “canuto”.

CONSTRUCTIVISME: Secta fanàtica (i perillosa) que afirma que els nens i adolescents aprenen les coses sols i que propugna que el mestre o el professor, mentrestant, se’ls estigui mirant.

CRITERIS D’AVALUACIÓ: Llista de les coses que puntuen per a la nota.

CRÈDIT: Fragment d’assignatura que dura 30 hores.

CRÈDIT VARIABLE: Assignatura “maria”.

CRÈDIT DE SÍNTESI: 30 hores pasturant. La Síntesi del Descrèdit del Sistema Educatiu.

CURRÍCULUM: Programa. Pla d’estudis. (Però en llatí, que queda més guai)

NIVELL EDUCATIU: Curs.

UNITAT DIDÀCTICA: Lliçó. Tema.

ACTIVITAT D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Exercici.

DIVERSITAT: Conjunt d’alumnes justets i/o ganduls. També s’hi inclouen els brètols i els predelinqüents.

EIXOS TRANSVERSALS: Intentar que els alumnes no es droguin, no atropellin les iaies amb la moto i no tinguin relacions sexuals sense preservatiu.

ESCOLA INCLUSIVA: Posar les pomes sanes i les podrides al mateix sac. (La intenció és que les podrides es tornin sanes però el resultat és que moltes de sanes, acaben podrides)

ESTABLIR UNA RELACIÓ D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer classe.

EXCEL·LÈNCIA: Hmmm… Aquest diccionari no és prou potent. És millor que li pregunteu al Conseller d’Ensenyament…. ai, perdó, d’Educació.

GRADUAT EN EDUCACIÓ SECUNDÀRIA: Cartolina DIN A-3 que serveix per decorar l’habitació.

MEDIACIÓ: Intentar que un alumne li torni a l’altre l’mp3 que li ha mangat. Art de fer que el cornut pagui el beure.

PEDAGOGIA: Bruixeria disfressada de medicina. Pseudociència tan ignorant que ignora la seva pròpia ignorància.

POLIVALÈNCIA CURRICULAR: Fenomen que es dóna quan un professor de física dóna classes de socials.

POSAR ELS ALUMNES EN SITUACIÓ D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE: Fer que seguin i que callin.

PRIMÀRIA: Part de l’EGB. Segons edat: de 1r a 6è d’EGB. Segons nivell: de 1r a 3r d’EGB.

3r D’ESO: 1r de BUP, però molt més fàcil.

1r de BATXILLERAT: 5è d’ESO. 3r de BUP, però infinitament més fàcil.

1r de CARRERA: 3r de BUP i COU en un sol any. Es fa a la universitat.

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ: 1r grau d’FP, però dos anys massa tard.

PROGRAMA DE GARANTIA SOCIAL: Refugium pecatorum (En català, refugi dels pecadors). Llar d’infants per a adolescents en edat laboral. Pàrking.

PRÀCTICA REFLEXIVA: Preparar les classes abans de fer-les.

PROJECTE CURRICULAR: Armari molt gros amb molts papers que es sol obrir un cop a l’any quan ve l’inspector.

PROFESSOR AMB COMPETÈNCIA CURRICULAR: Professor que en sap molt i que explica bé.

RELACIONS POSITIVES A L’AULA: Comptar a 10 i respirar fons per reprimir les ganes d’insultar un alumne. (I no cal dir, de donar-li un bolet, que val 30 Euros –vegeu jurisprudència corresponent-).

SALUT I BENESTAR DEL PROFESSORAT: No acabar tancat al manicomi. Prescindir dels serveis del foniatra.

(NOVES) TECNOLOGIES: Informàtica.

TIC: Informàtica (quan ja t’has cansat de dir “Noves Tecnologies”).

TAC: Informàtica (quan ja t’has cansat de dir TIC).

yapecoyoporti.com

Una útil web per acomiadar l’any:

Cal penjar als nacionalistes

Dues vinyetes de l’AVUI:

Per acomiadar l’any…

Acomiada 2008 pegant-li una sabatada al Bush:

Clica ací per poder veure la pantalla sencera.

Finalistes a un premi

Gràcies a aquells que heu tingut la gosadia de votar aquest blog per als premis de Blogs de les comarques Centrals:

Il·lu em fa…

Els bisbes contraataquen

Yo no mojo: els bisbes responen a la campanya del Govern a favor del condó:

Genial.

Papa is in the air…

No us fa una mica de canguis el papa que tenim?
Hi ha qui la vist arreplegant raïm:

Però a mi em fa més yuyu aquesta:

Més imatges ací.

Etiquetes: palpatine, papa

El perfecte idiota valencià (PIV)

Anònim cibernètic:

Una de les característiques més excel·lents del perfecte idiota valencià
és la seua impermeabilitat intel·lectual a tota evidència. Teòricament el
PIV és un demòcrata però ni s’indigna amb el que la premsa anomena
caritativament ‘el cas Fabra’ ni protesta perquè milers de nens es vegen
obligats a estudiar en barracots, per posar dos exemples infamants amb els
quals convivim diàriament. El PIV ha interioritzat el meninfotisme no com
un dret o una desequilibrada manera d’ésser sinó com una envejable virtut
individualista. Càndid, egoista i acomplexadament provincià, el PIV es
commou amb la visita d’un Papa a València –sobre la qual no demana comptes
als seus governants– però, al mateix temps, ni se li passa pel cap
manifestar-se en el carrer per a exigir l’esclariment d’un dels accidents
de Metro més luctuosos de la història, que es va cobrar la vida de 43
éssers humans. El PIV mai demana responsabilitats.

El PIV no participa en organitzacions veïnals. El seu activisme ciutadà es
concentra en el seguiment de l’evolució del València CF, en les falles i
altres saraus populars. Si el PIV ja embogia amb les paelles gegants,
muntatges com ara la Copa de l’Amèrica o la construcció d’un circuit urbà
de F1 li satisfan d’un legítim orgull que vagament identifica amb ‘el
progrés’ de la retòrica governativa autonòmica i local. El PIV mai no xafa
un museu, no llegeix llibres, ni perd un segon a comparar les promeses
electorals amb els fets objectius. Al PIV no li preocupa el funcionament
de les institucions, ni la seua escassa transparència, ni l’autoritarisme
i la xerrameca dels seus governants, ni la doble moral d’aquests encara
que, a causa del seu virginal complex provincià, el PIV estiga disposat a
creure en consignes irracionals com que ‘el govern central odia els
valencians’. Al PIV tampoc no li interessa l’estat actual de la sanitat,
ni el de les Universitats, ni si funcionen o no les polítiques de
protecció social. El PIV és un element extremadament mal·leable. Si li
humilien políticament, és obseqüent; si li utilitzen, conseqüent, encara
que ignore ambdues coses. Conscients del transcendental valor del seu vot,
cada dos i cada quatre anys els nostres actuals governants solen
referir-se al PIV en plural com ‘el poble valencià’ o ‘els nostres
ciutadans’, encara que segons veiem, excepcionalment i amb el propòsit
d’obtenir el major rendiment d’una nauseabunda campanya d’agitació, ara
tutegen el perfecte idiota valencià.

On les venen?

Dietes de carxofes? Fer esport com un possés? No menjar greix?… Res d’això, preneu nota d’aquestes samarretes i si esbrineu on les vénen, m’ho dieu,

Etiquetes: humor