Cogitationes uariae

Acudit lingüístic

Etiquetes: acudit, humor

Aclaridor vídeo sobre el plof de l’economia

Ara ho entenc!

Genial l’explicació de les hipoteques subprime (a partir del minut 3 més o menys).

Un altre vídeo sobre el tema que m’han recomanat:

Etiquetes: crash, economia

Bilingüisme, eixa mentida…

El professor Josep Maria Virgili i Ortiga ens ha fet arribar un interessant article per si és del nostre gust donar-li vidilla a la xarxa, amb aquestes paraules:

Hola,

Em plau de fer-vos arribar l’article que -el passat juliol- em va publicar la revista Els porxos, del meu poble, Montbrió del Camp. El vaig escriure perquè estava tip (i encara n’estic) de sentir dir que els catalans som bilingües (tots els catalans, no només alguns). I això és una mentida que s’entesten a propalar no solament polítics i pensadors espanyols, sinó també -i això ja és més greu- molts de catalans.

Si us ve de gust, el podeu fer córrer per la xarxa.

Vamos a contar mentiras, tra-la-rá!Paul Joseph Goebbels, el poderós ministre de Propaganda de l’Alemanya Nazi, va afirmar que “Una mentida repetida mil vegades esdevé una veritat”. Tot i que això és evidentment fals, tenia raó en una cosa: alguns –i a vegades molts– acaben creient que és certa una falsedat que hom insisteix a donar per bona: sempre s’ha dit tal cosa, per tant, no cal ni plantejar-se que pugui ser errònia. Ho dic perquè tots els espanyols en massa, i bona part de la humanitat que se’ls ha escoltat, estan persuadits, absolutament convençuts, que Catalunya és un país bilingüe. Ho han dit tantes vegades i amb tanta convicció, que també molts catalans de bona fe ens ho hem arribat a creure.

Però no és així: Catalunya no és un país bilingüe. De fet, els països bilingües rarament existeixen. Catalunya és un país monolingüe, és a dir, amb una sola llengua, i aquesta llengua és el català.

Anem a pams:
1. Si entenem com a Catalunya el territori estricte que depèn de la juridicció de la Generalitat de Catalunya, podem dir que hi ha bilingüisme territorial. El bilingüisme territorial consisteix en el fet que en un determinat territori hi hagi una zona amb una llengua i una altra zona amb una altra llengua diferent: per tant, a la Catalunya estricta hi ha bilingüisme territorial català-occità. Efectivament, hi ha una zona –la Vall d’Aran– en què la llengua és l’occità (en la varietat gascona, vulgarment –i impròpiament– anomenada aranès) i una altra zona –tot el que resta sense la Vall d’Aran– en què la llengua és el català.

2. A Catalunya també hi ha multilingüisme social: determinats sectors socials, tenen com a llengua pròpia i d’ús habitual una llengua diferent de la natural del país, diferent del català: la més estesa és l’espanyol o castellà, però no hi manquen sectors socials que s’expressen en àrab, en tamazig, en romanès, en urdú, etc. A Catalunya, la llista de llengües forasteres que compten amb un determinat sector social que les parla és d’unes 300, segons un recent estudi del Departament de Lingüística de la Universitat de Barcelona. Cal recalcar un detall fonamental, sobre això: tots aquests sectors socials de parla no catalana –absolutament tots– són d’origen forani. Diguem-ho a l’inrevés: la societat catalana autòctona només és catalanoparlant: qui a Catalunya no parla en català és perquè ha vingut de fora o perquè ha crescut en una família de persones vingudes de fora. És a dir, excepte el català (i l’occità en territori aranès), totes les altres llengües que –amb un nombre de parlants més nombrós o no tan nombrós– es parlen a Catalunya són llengües forasteres: només el català (i l’occità en territori aranès) és la llengua pròpia i històrica de Catalunya. Potser algú pensa ara en les classes altes barcelonines, aquelles que “hablaban en castellano porque hacía más fino”. Però no seria correcte afirmar que les persones que prenien aquesta opció es convertien automàticament en castellanoparlants: no pas, eren simplement catalanoparlants que abandonaven la llengua pròpia –per raons de prestigi social– en determinades situacions: aquell patró –que parlava espanyol als fills o quan anava de visita– es passava espontàniament al català per adreçar-se a la minyona (en aquella època les minyones eren catalanes!) i als seus treballadors; i si s’enutjava, també renegava en català en família.

3. L’actual ordenament jurídic de la Catalunya estricta estableix que hi ha dues llengües oficials: el català –llengua pròpia de Catalunya, segons reconeix l’Estatut– i l’espanyol, que és la llengua oficial de l’estat. És correcte de dir, per tant, que a Catalunya hi ha doble oficialitat lingüística. Però que hi hagi doble oficialitat lingüística no ens permet d’afirmar que Catalunya és bilingüe, en sentit genèric: són coses del tot diferents; que l’espanyol sigui oficial a Catalunya no el converteix en una llengua “de” Catalunya. I tampoc el converteix en llengua de Catalunya el fet que hi hagi molts ciutadans catalans que el tenen com a llengua personal. Si això fos així també serien llengües de Catalunya l’àrab, el tamazig, el romanès, etc., ja que també hi ha molts ciutadans de Catalunya que tenen alguna d’aquestes llengües com a llengua personal.

I també podríem afirmar que Alemanya és un país bilingüe alemany-turc, donat que –com és prou sabut– hi ha molts alemanys que tenen el turc com a llengua personal. Però no ho afirmem perquè aquests ciutadans alemanys són d’origen forani, i –per molta gent de parla turca que hi hagi a Alemanya– no per això serà legítim de dir que aquesta és una llengua d’Alemanya. Per tant, és obvi que el país de Goethe i Beethoven no és un país bilingüe. Dient això algú pensarà que no és el mateix un andalús –posem per cas– que s’ha establert a Catalunya (o un fill d’andalusos establerts a Catalunya) que un turc que s’ha establert a Alemanya (o un fill de turcs establerts a Alemanya): doncs sí senyors, és el mateix. I qui pensi el contrari és un xenòfob o un imperialista. M’explicaré: trobareu qui us dirà que no és el mateix perquè “¿com vols comparar un andalús cristià i de pell clara com els catalans amb un turc musulmà i de pell fosca?”: aquest és un xenòfob i un racista que discrimina la gent en funció de la religió que practiquen o el color de la pell que tenen, i que a més a més no sap que –en general– la pell dels turcs és igual de clara (o de fosca) que la nostra. També en trobareu que us diran que un turc que migra a Alemanya va a un país que per a ell és estranger, en canvi un andalús que ho fa a Catalunya no es mou d’allò que ells en diuen Espanya: aquest és un imperialista, que no sap que Catalunya és un país que forma part d’Espanya perquè en va ser ocupat el 1714. Quan ens diguin que Catalunya és bilingüe, una resposta assenyada que podem donar és dir que ho és en la mateixa mesura que ho és Alemanya.

També hi haurà qui ens dirà que som bilingües perquè tots els catalans de la Catalunya estricta sabem fer-nos entendre en la llengua de Cervantes. Es cert, perquè tenim cultura, però això no ens converteix en castellanoparlants. Coneixem molta gent que se sap fer entendre en anglès o en francès i que no per això els podem considerar automàticament angloparlants o francoparlants, ni és gaire assenyat de dir que són persones bilingües.

Sabem de sobres que aquesta mentida (Catalunya és bilingüe) és el principal cavall de batalla d’alguns partits polítics enemics de la identitat catalana (ja que ens volen imposar l’espanyola). Poc abans de començar la darrera campanya electoral, un militant del PP declarava a Catalunya Ràdio –seguint la consigna del seu partit, prou coneguda– que calia limitar a l’ús del català a Catalunya i reforçar el castellà per tornar a “la situació de sempre”: segons es desprenia de les seves paraules, la “situació de sempre” volia dir que “des de sempre” el castellà ha estat una llengua amb la mateixa presència a Catalunya que a Salamanca, posem per cas. Però la realitat que aquest home ignorava, és que abans que les autoritats espanyoles ens la imposessin amb ardus esforços, la presència del castellà a casa nostra era inexistent, no res, zero! Sabem molt més anglès els catalans d’avui dia que no pas castellà sabien els catalans del segle XVII (i ja ni cal parlar dels d’abans). I no crec que hi hagi ningú que s’atreveixi a dir que l’anglès és una llengua arrelada a la Catalunya actual! Però, si anéssim preguntant per Espanya, ens trobaríem que el que pensava el militant del PP és una creença molt estesa en tota la societat espanyola, de qualsevol signe polític, que –per acció o per omissió– s’han encarregat de fomentar tots els elements formadors d’opinió (mitjans de comunicació, polítics, sistema educatiu, etc.) per justificar el menysteniment del català, que practiquen desacomplexadament en tots els aspectes.

Els que volen fer creure que el castellà és una llengua arrelada a Catalunya des d’antic, sovint citen Joan Boscà –el poeta català renaixentista, més conegut com a Juan Boscán, el seu nom castellanitzat–, el qual –en ple segle XVI– només va escriure en castellà. Flac argument: l’existència d’un ciutadà català que actualment escrigui només en anglès (que deu existir de ben segur), ¿justifica que considerem la llengua de Shakespeare com plenament establerta i arrelada al nostre país?

Josep Maria Virgili i Ortiga
Profesor de Llengua Catalana

Article publicat al núm. 27, de juliol del 2008, de la revista Els porxos, de Montbrió del Camp.

República i Guerra Civil a la Marina Alta

L’Arxiu Municipal de Dénia i el CEFIRE-BENIDORM (Extensió d’Ondara) han organitzat un Curs de 30 hores sobre “República i Guerra Civil a la Marina Alta”.
El curs està  adreçat principalment al professorat de tots els nivells educatius i estudiants de batxillerat i Universitat, però també està  obert a tots els interessats en general, amb el lí­mit previst de 100 places.
El curs tindrà  lloc en la Casa de Cultura de Dénia en horari de 19:00 a 21:30 hores els dies 17, 25 i 30 d’octubre i els dies 6, 13, 18 i 20 de novembre, amb diferents xerrades-col·loqui.
Els dissabtes 25 d’octubre i 8 de novembre, en horari de 10:00 a 13:30 hores, hi haurà  activitats complementàries.

Més dades clicant les imatges:

De bloc

De bloc

Per prendre’s la tornada amb humor

Genial Forges:

F1 en València: “el desafío Fallero”

Etiquetes: humor, youtube

Estància en Amsterdam

Post financiat via Zync.es

[foto de MorBCN(de vacances)

Si has pensat visitar Amsterdam o els seus voltants aquests dies i vols informació útil sobre hotels on dormir, no deixes de clicar sobre l’enllaç anterior. D’una manera intuïtiva i bastant còmoda, aquesta web et permetrà (en un munt d’idiomes) consultar hotels d’aquesta ciutat (i la seua disponibilitat) per a qualsevol període de temps, efectuant en molt poc de temps una recerca d’aquells més econòmics. L’únic retret que podem posar és que l’eslògan El teu hotel al millor preu, garantit és una mica agosarat: realment no trobarem res a la xarxa més econòmic?

A més, també podràs cercar-los per diferents valoracions: des de la categoria de l’hotel fins a la valoració dels usuaris, passant pel preu o directament pel nom de l’hotel.

I, si no coneixes res d’aquesta ciutat que té un dels centres històrics més grans d’Europa (amb edificis principalment del segle XVII) i la ciutat antiga de la qual va ser bastida amb una sèrie de canals semi-circulars (amb llocs d’interès com ara el Rijksmuseum, el Museu van Gogh, el Museu Stedelijk, el Museu de la Casa de Rembrandt, la Casa d’Anna Frank, el Concertgebouw o el districte roig), pots esbrinar alguna cosa més consultant els fòrums dels usuaris que apareixen al peu de la pàgina.

D’altra banda, la web mare, destinia.com, també et permet consultar ofertes d’escapada de cap de setmana i deixa ben clar que això dels viatges sempre deixa un raconet per a altres alliberaments gojosos.

Etiquetes: patrocinat, zync

El xeque xeque

Ma que costa poc ser feliç…

Ains, si mai no perdérem un punt innocent de la infantesa!

Els valencians i l’alcohol

DIFERENTS ETAPES DELS VALENCIANS I L’ALCOHOL

*ETAPA PRÈVIA (indispensable ): Ufff! Hui no puc fer-ho llarg.
Una copeta i cap a casa…

*ETAPA 1 : Un parell de cerveses (si passes d’ací, ja estàs perdut/da)

*ETAPA 2 : I més birres, i kalimotxos, i cubates…. i tot lo que es pose per davant.

*ETAPA 3 : Exaltació de l’amistat.
3.1 Eres un tio/a de puta mare…
3.2 Abans em queies com el cul, però ara…
3.3 Saps que? Et vull, tia/o….

*ETAPA 4 : Cants populars i balls tradicionals (“la manta al coll”,” el barranc de l’assut”, “no en volem cap”…)

*ETAPA 5 : Augment de la temperatura i ‘acoso’ sexual
5.1 Autopresentació a desconegudes/desconeguts
5.2 Cridades a les/els ex (‘no deixe de pensar en tu’, ‘jo encara et vull’)
5.3 Mirades ‘perverses’ a totes els/les xatis
5.4 ‘Mans llargues’ (tendència a tornar-se ‘polp’)
5.5 Sobtat impuls per donar-se ‘un piquito’ amb tot bitxo que es menege per allà.
5.6. Obsessió superior a la normal per les converses de sexe.

*ETAPA 6 : Revelació de la verdadera personalitat:
6.1 El xistós (normalment, amb acudits contats com a 500.000
vegades)
6.2 El superdotat (en tot lo que et pugues imaginar)
6.3 El poliglota (o destrossador de diversos idiomes…)
6.5 El flipat (‘…buà quan jo vaig anar a…’ ‘quan vaig fer…’)
6.6 El depressiu (‘la vida es una merda, bla,bla…’)
6.7 L’incomprès (per la família, societat, jefes, etc)

*ETAPA 7 : Degradació de l’idioma
7.1 “Zalut! per l’abistat que tinim”.
7.2 “Poam unatda uiqui”
7.3 ….aquesta ja només per especialistes… “un bogkan kiui”!!!!!

*ETAPA 8 : Insults varis contra l’Església, l’Estat… i qualsevol
tipus de poder

*ETAPA 9: Autosuficiència moral i econòmica:
9.1. “Això que val? Això ho pague jo!”
9.2. “Si estic de puta mare”
9.3. “Ja me’n vaig jo en cotxe”
9.4. “Duc un puntet collonut”

*ETAPA 10 : Transmissió de la culpabilitat
10.1. “Es culpa del puto garrafó este” (és curiós, però sempre és garrafó quan ja dus més de mitja dotzena de cubates)
10.2. “És la llima/taronja/… que deuria estar caducada”
10.3. “Què m’heu ficat al got, cabrons!!!”
10.4. “Collons!! Que no me’n recordava que prenc antibiòtics!!!”
10.5. “Si es que havia d’haver sopat… que no se pot eixir amb la panxa buida”

*ETAPA 11 : Sobtada pèrdua de l’equilibri
11.1. “Qui collons ha posat esta columna ací??? La mare que ho ha parit tot!!”

*ETAPA 12 : Destrucció del local
12.1 “Ups! Han caigut 7 copes… i 3 tamborets, i la pila de CDs, i…”

*ETAPA 13 : Difícil desallotjament del local
13.1 “Per què hòsties lleven la música ara???”
13.2. “Que no, que no, que jo estic molt bé… ”
13.3. “Que no me’n vaig! Que si em dona la gana compre este puto local, recollons!!!”
13.4. “Si encara és prompte!!! ..No és ni migdia”
13.5: “Val, però abans d’eixir… fem la penúltima”

*ETAPA 14 : Taquicàrdies i deliris de persecució

*ETAPA 15 : Amnèsia i tornada a la dura realitat
15.1 “Que em vaig liar amb qui/que??”
15.2 “Que em vaig colgar amb qui??”
15.3 “En serio?? no em recorde de res…”
15.4 “Tinc la ment en blanc…”
15.5 “Ah! però tu vas vindre??”
15.6 “Joder! quin mal de cap!!”

*ETAPA 16 : Recompte dels desperfectes
16.1 “I el meu mòbil??? i la cartera???”
16.2 “Qui em va cremar la jaqueta amb un cigarro (o…)???”
16.3 “I este ull blau??”
16.4 “I les meues claus??”
16.5. “On collons vaig deixar el cotxe?”
16.6. “Com he tornat a casa??”
16.7. “M’han furtat la jaqueta…”
16.8. “I els 50 euros que duia a la cartera??”

*ETAPA 17 : Bons propòsits
17.1. Ara una bona temporadeta sense eixir
17.2. Jo no la torne a liar d’esta manera
17.3. Deixaré de beure (fins…)

Nota: Dia següent de vesprà i tornes a l’ETAPA 1