Cogitationes uariae

Té collons la cosa…

El Supremo avala que Falange siente en el banquillo a Garzón
“Quien va a sentar a Garzón en el banquillo por investigar el franquismo mató al 98% de las víctimas exhumadas”
…auto del Supremo, redactado por el magistrado ultraconservador Adolfo Prego, patrono de honor de la fundación ultraderechista Defensa de la Nación Española
No comment…
Ja posats, i aprofitant que està reformant-se la llei electoral en eixe sentit, podrien exigir també als partits el rebuig incontestable a les idees franquistes i a tot allò que representa el feixisme dictatorial d’en Franco, així com qualsevol tipus de defensa de la violència… Ací al País Valencià, en sabem alguna cosa d’això… I, ja de pas, que es demane també als senyors jutges…

Qui ha dit que són diferents?

Al diari PÚBLICO d’ahir dissabte vaig trobar aquesta vinyeta del Manel Fontdevila

Com en només un dibuixet es pot veure la connivència dels dos grans partits espanyols en allò important.
I això a nivell estatal, perquè també es pot veure a nivell autonòmic, com per exemple en aquest cas, o a nivell local: al meu poble, Pedreguer, ja fa temps que no arriben massa subvencions dels plans anuals de la Diputació, perquè s’ho pacten com a bons amics PPSOE (el nostre alcalde és pepero però està renyit amb el “jefe”).

2009 s’acomiada

Bon nadal, companys!

Etiquetes: festes

Relacions alumne/professor

Censura el censurat?

M’ha arribat aquest missatge, que, de ser cert, em sembla molt fort i trist (El Jueves és una revista que admire i llig de fa temps):

Franchu, Francesc Llopis Surrallés, que és col·laborador d’El Jueves, ha presentat una vinyeta referent al tema de la consulta d’Arenys de Munt sobre l’autodeterminació i la hi han negada. Demana que se’n faci difusió.
És lamentable que una publicació que ha patit la censura (recordeu la portada amb els prínceps espanyols) rebutgi ara una simple vinyeta perquè pot tocar el voraviu dels seus lectors espanyols. Ja se sap, els espanyols primer de tot i abans que res són espanyols, i no hi ha res més semblant a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres.
Aquesta és la vinyeta censurada d’El Jueves:

Actualització [1 d'octubre de 2009]: des de la Redacció d’El Jueves, ens han fet arribar aquesta aclaració:

Hola Sergi,

Portem ja uns quants dies responent a correus com el teu.  La mala qualitat de la informació a internet fa molt evident la importancia de contrastar les noticies abans de fer-les públiques, per això t’agraím que ens preguntis. Racocatala.com, origen de la polémica no tan sols va considerar innecesari preguntar-nos abans d’acusar-nos de censura, es que no va parlar ni amb en Franchu, l’autor de la vinyeta.
Anem a pams: sí, vam rebre la vinyeta d’en Franchu i no, no la vam publicar. En Franchu ens fa arribar tres o quatre vinyetes cada setmana. No és un col.laborador fixe de manera que només li publiquem un acudit quan ens crida molt l’atenció (la mitja ve a ser d’un cada tres mesos). És a dir, a en Franchu li “censurem” 80 acudits l’any. Et puc assegurar que mai hem fet servir cap criteri ideologic per a no publicar una vinyeta, simplement els acudits ens fan més o menys gracia. En el següent número de la revista, per cert, en Toni Batllori dedica una página sencera al tema d’Arenys.
En fi, no ens sentim culpables d’haver censurat cap vinyeta i crec que, ara sí, tens les dades que calen per a decidir si som o no uns censors.

Salut.

Són ximplets els monolingües… o només destrellatats?

Durant l’estiu, acostume anar amb la família (la meua dona i la meua filla) a una platja de Les Marines, al final del carrer Mar Jònica, per les vesprades; és un lloc que reuneix alguns avantatges: no hi ha massa gent i al final de l’esmentat carrer hi ha un element essencial per a mi: un “xiringuito”, on poder fer-te una cerveseta quan “apreta” Lorenso…

Doncs bé, el passat dijous, tornàvem cap al cotxe, acompanyats de dues amiguetes de la meua filla, i, just al costat d’on havíem deixat el vehicle, un grup d’individus joves acabava d’entrar a una zona verda que s’hi troba vora la carretera, quan, de sobte, un d’ells amollava les següents brofegades:

“Joder, macho! Pues mañana me presento aquí con mi perro y puedo hacer lo que me salga de los cojones, porque no entiendo ni una puta palabra de valenciano!”

Alarmat (què passaria? li hauria sentat malament alguna cosa que havia pres? era assaltat per un comando de valencians ultraradicals?) vaig fer un cop d’ull i… ai las! Allà estava la raó d’eixe atac furibund d’alta oratòria: era un cartell… ESCRIT EN VALENCIÀ!!!!

En un primer moment, em vaig sentir estranyat per dues raons:

1. eixe jove semblava no saber que la ignorància de les lleis no l’exonera d’acomplir-les
2. eixa actitud em va fer témer que l’educació que reben els joves monolingües és prou deficitària, ja que és alarmant que reconeguen tan obertament la seua incompetència lingüística

M’explique: el cartell posava:

NO ES PERMET:

• aparcar al recinte
• dejeccions d’animals

Vols dir que no s’entén? O són poques ganes d’entendre-ho? Potser la paraula dejeccions no l’entenguera aquest individu ni en espanyol? (val a dir que hi havia una altra prohibició una miqueta més difícil de traduir: abocaments de cap tipus, però una mica de trellat la faria innecessària: ningú (o potser en sa casa sí que ho fan?) hauria d’anar llançant deixalles pel terra, no?

Supose que aquesta persona (i moltes més: malauradament aquesta actitud és més freqüent del que pensem) no eixirà mai de les fronteres espanyoles: és impossible que entenguera tots els cartells d’arreu del món i l’exemple que donaria d’Espaaaaanya seria prou patètic, llançant tot tipus de coses pels parcs i deixant que el seu gos es cagara pertot arreu, perquè, veges tu, no entén una paraula del que posen aquests maleïts estrangers!

I el cas és que aquestes coses es podrien solucionar amb un poquet de pedagogia, fent entendre que al territori espanyol (ara per ara) hi ha més d’una llengua i que totes són oficials. Fa poc, a EL PAÍS hi havia una carta d’un senyor japonès que, tot sulfurat, no entenia per què la seua filla havia d’aprendre català a Barcelona, quina barra! Segurament, si haguera anat a Suïssa no posaria el crit en el cel per haver d’aprendre francès, italià o alemany, tot depenent de la zona on haguera decidit establir-se! Però, clar, Suïssa no és Espaaaaanya i la gent que hi va sap ben bé la realitat d’eixe país, i això és el que falta al nostre estat. Els idiomes “perifèrics” són vistos pels monolingües com una curiositat folklòrica, una mania que tenim de parlar estrany, ja veus tu quina cosa, però a ells que els parlen en “español”.

Per anar normalitzant la qüestió, des d’aquesta humil bitàcola, propose tres mesures ben senzilles per tal que d’una vegada es comprenga que hi ha altres llengües i que tenen els mateixos drets que qualsevol altra:

1. que el senyor monarca del Regne d’Espanya s’expresse públicament en tots els idiomes dels seus súbdits, ja que tots li paguem el jornal;
2. que l’institut Cervantes promocione pel món totes les llengües dels ciutadans que es fan càrrec del seu pressupost;
3. que a tots els centres espanyols s’oferten com a segona llengua els idiomes oficials de tot l’estat [quin fart de riure quan vaig llegir els resultats d'una enquesta del mes passat!: al 67'7% dels espanyols els semblaria bé que el portuguès fóra llengua optativa en l'ensenyament! Sí, home! Imagineu la mateixa enquesta feta sobre les llengües que ja es parlen en Espaaaaanya?]

I això per començar, i que es deixen de rucades ja, home! (i a l’individu del principi, que, si té problemes de lectura, que se’n vaja a la platja de Madrit o qualsevol d’Andalusia -encara que potser allà tampoc no entendria als “lugareños” perquè també parlen un poc estrany)

Paella molt molt original…

La nostàlgia ja no és el que era

Indecent

Traduïsc un missatge que m’han enviat:

Ha dit la Presidenta de la Comunitat de Madrid que és indecent que mentre la inflació és -1%, els funcionaris a més de tenir plaça fixa, tinguen una
pujada salarial del 5% (gran mentida per cert).
M’agradaria transmetre-li a aquesta Sra. el que considere indecent.
Indecent, és que el salari mínim d’un treballador siga de 624 €/mes i el d’un diputat 3.996 podent arribar amb dietes i altres prebendes a 6.500 €/mes;
Indecent, és que un catedràtic d’universitat o un cirurgià de la sanitat pública guanyen menys que el regidor de festess d’un ajuntament de tercera;
Indecent és que els polítics es pugen les seves retribucions en el percentatge que els apetesca, (sempre per unanimitat de tots els partits, per descomptat i a l’inici de la legislatura);
Indecent és comparar la jubilació d’un diputat i el d’una vídua;
Indecent, és que un ciutadà haja de cotitzar 35 anys per a percebre una jubilació i als diputats els baste amb set i els membres del govern per a cobrar la pensió màxima solament necessiten jurar el càrrec;
Indecent és que els diputats siguen els únics treballadors (?) d’aquest país que estan exempts de tributar un terç del seu sou de l’IRPF;
Indecent és col·locar en l’administració milers d’assessors, amigots amb sous que ja desitjarien els tècnics més qualificats;
Indecent és la milionària despesa en mediocres TV creades al servei de la pervivència en el tron de polítics més mediocres;
Indecent és els ingents diners destinat a sostenir els partits aprovat pels mateixos polítics que viuen d’ells;
Indecent és que a un polític no se li exigisca superar una mínima prova de capacitat per a exercir el seu càrrec (i no diguem intel·lectual o cultural);
Indecent és el cost que representen per als ciutadans els seus menjars, cotxes oficials, xofers, viatges sempre en gran classe i targetes de crèdit per onsevulla; (Tenim més cotxes oficials a Espanya que entre França , Alemanya i EEUU junts…..al·lucina)
Indecent és que les seues senyories falten al seu escó en els plens una vegada i una altra i tinguen sis mesos de vacances a l’any
Indecent és que les seues senyories quan cessen en el càrrec tinguen un matalàs del 80% del sou durant 18 mesos; (no siga que amb el “”poc”" que han cobrat en la seva legislatura no els arribe)
Indecent és que ex ministres, ex secretaris d’estat i alts càrrecs de la política quan cessen són els únics ciutadans d’aquest país que poden legalment percebre dos salaris de l’erari públic;
Indecent, és que es posen a parir en els debats l’esquerra i la dreta i després sopen juntets en els millors restaurants …i tot a càrrec de les nostres butxaques.

PERÒ EL MAS INDECENT, ÉS QUE ENS PRENGUEN PER TOCACOLLONS.

Jo no sóc funcionari [el que m'envia el missatge, jo sí, i a molta honra], sóc autònom (encara que també podria ser mestressa o astronauta ) i el dels polítics em sembla indecent.

INDECENT!!.

QUÈ ES POT FER? Quedar-nos de braços creuats, com sempre, o fer una gran protesta?

S’està proposant fer una gran protesta PACÍFICA a nivell nacional, perquè ens deixen de prendre per ximples, data el 6 de setembre del 2009, psasa-ho a tots els teus contactes per mòbil o per mail, que hi ha temps d’organitzar-ho.

S’està plantejant declarar el 6 DE SETEMBRE “DIA NACIONAL DE SES SENYORIES”

PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO