Bé, amb una mica de retard, publiquem el final del repte d’enguany.

L’assassí, per variar, s’ha escapat, i només ha deixat una nota molt ambigua:

Pardillos, la festa s’ha acabat… M’avorriu… No sou rival per a mi… Fins l’any que ve… si no tinc altra cosa millor que fer (que segurament la tindré)

Bo; recordeu l’últim repte?

Rosa Cowboy (abans d’enfrontar-se brillantment al Selectiu) i Lorena van encertar… tot i que massa tard i en un tris de ser despistades per l’assassí: el personatge a què es referia el nostre burleta assassí era Maia… Però feia referència a la grega o a la llatina? La imatge de les Plèiades ens portava, efectivament, a la grega… I seguint la pista, arribàvem a la seua regió de naixement, l’Arcàdia.

Això ens portava a les dues referències que feia el fugitiu: l’Arcàdia feliç i Et in Arcadia ego [en aquest dos enllaços està prou ben explicat el sentit de les dues expressions]. En aquest punt les investigadores es van despistar una mica, perquè cercant en el senyor Google el darrer títol quasi sempre arribaven a aquesta imatge:

I el seu autor, Nicolas Poussin,  havia mort en Roma i en aquesta ciutat no hi ha cap Museu Arqueològic (almenys no amb eixe nom). El quid estava en la paraula “tètrica”. Si mirem la imatge, no sembla gens tètrica… I la raó era perquè l’obra que hauríem d’haver trobat era una altra amb el mateix títol, aquesta:

I aquest autor, Giovanni Francesco Barbieri, Il Guercino,  era el correcte, mort a Bolonya. I en el Museu Arqueològic d’aquesta ciutat es trobava l’assassí, intentant fer-se amb l’objecte que vèiem, que no és altra cosa que un llantoner (lucerna).

Bé, espere que hàgeu gaudit tant com l’assassí calfant-vos el cap. Ja veurem si l’any vinent aconseguim enxampar-lo… encara que per la nota del principi no sembla tenir massa ganes de continuar.

Bon estiu a tothom!