Pràcticament això és el que ha contestat la inspecció a qui no està d’acord amb una decisió presa per la Direcció Territorial.

El tema está zanjado. No tengo por qué dar explicaciones a mis subordinados. Palabra del jefe, palabra de Dios.

Si no le gustan estas condiciones de trabajo, siempre tiene abierto el camino a la privada.

Si su alumno ha sacado un cero en el examen de septiembre, es culpa suya.

Amb perles semblants a aquestes es va despatxar avui l’inspector davant dos professors estranyats davant una decisió de la Direcció Territorial: aprovar i donar el títol de secundària a un alumne a qui s’havia decidit no promocionar en setembre, mitjançant la votació de l’equip d’avaluació. [clica ací si vols llegir una CRÒNICA DE LA REUNIÓ]

Com que, espere, els professors encara no tenim prohibit el dret d’expressió, hem decidit fer públic el cas als mitjans de comunicació amb el següent escrit, que a hores d’ara s’està llegint, per ser signat per qui vulga [en espanyol]:

Autonomia pedagògica dels instituts… quina trufa!


Els qui signem aquest escrit, professores i professors de l’IES de Pedreguer, ens sentim indignats i impotents davant l’actuació de la nostra Conselleria.

Segons proclama ampul·losament el ROF (article 100), “els instituts disposaran d’autonomia per a definir el model de gestió organitzativa i pedagògica, que haurà de concretar-se en cada cas mitjançant els corresponents projectes educatius i curriculars” i, segons diu l’article 104, aquests projectes curriculars inclouran “decisions sobre el procés d’avaluació, que comprendran procediments generals per a avaluar la progressió de l’alumnat en l’aprenentatge i els criteris de promoció”.

Com que som persones de natural obedient, ens vam creure açò i vam dedicar llargues sessions a elaborar els documents que haurien de regir la vida pedagògica del centre, entre ells els criteris de promoció i adquisició del títol de secundària.

Per això, la nostra sorpresa va ser majúscula quan des de la Direcció Territorial arriba una ordre (el 18 de gener, quatre mesos després d’haver començat el curs!), per la qual s’obliga a promocionar un alumne repetidor de 4t d’ESO, passant per damunt de la decisió que l’equip d’avaluació havia pres en sentit contrari —no una, sinó dues voltes!—, i concedir-li, per tant, el títol de Secundària. En les dues votacions la Junta d’avaluació actuà sempre d’acord amb la llei de 18 d’octubre del 2004 que resa així a l’Apt. 3r: “La presa de decisions en el procés d’avaluació es realitzarà per consens i, quan este no siga possible, per majoria simple de l’equip d’avaluació, amb el vot de qualitat de la tutora o tutor en cas d’empat. No obstant, cada professora i cada professor decidirà sobre les qualificacions de l’àrea, matèria o àmbit que impartisca, d’acord amb el que disposa el punt 3 de l’apartat segon d’esta orde.”


I se’ns obliga a promocionar-lo basant-se en:

  • “la revisión de toda la documentación al efecto”: Si ni tan sols preguntaren el professorat implicat! Que sapiem, l’única documentació de què es pot disposar és l’examen extraordinari de setembre amb un 0 (zero), el projecte curricular del centre, on s’explica quan un alumne té o no la maduresa acadèmica escaient i l’acta de la sessió d’avaluació on l’equip de professors que el coneixien després d’un any de classes va decidir no concedir-li el títol, en dues votacions, i amb major nombre de vots en contra a la segona, ja que s’hi prohibí literalment (!) l’abstenció;
  • “el criterio general del Centro ha sido proponer a todos los alumnos que no han superado una sola área o materia”: directament addueixen una mentida, ja que no hi ha cap criteri general sinó una sèrie d’avaluacions individuals fetes considerant cada cas individual. Com no pot ser d’altra manera. En justícia i amb la llei a la mà no es pot dir: o tot negre o tot blanc. Cal considerar cada alumne i les seues circumstàncies i maduresa. De fet, hi ha un altre cas, en el qual l’alumne, amb dues suspeses i menys vots en contra, tampoc fou proposat per a la promoció i el títol: sols que ací l’alumne ha respectat la decisió dels professors o no ha volgut portar el tema a la Direcció Territorial;
  • així, segons la Direcció Territorial, l’alumne disposa de “madurez académica” per tal d’aconseguir l’esmentat títol de secundària. El coneixen millor que els 10 professors que el tingueren i que d’acord amb la llei, decidiren sobre la seua maduresa amb coneixement de causa? És que els professors de l’equip d’avaluació no actuaven en nom de la Conselleria quan van votar i decidir com era la seua obligació?


D’altra banda, a través de la Direcció del Centre, se’ns comunica que la Inspecció diu que aquest tema no pot tractar-se en claustre, per la qual cosa decidim fer-ho públic mitjançant aquest escrit, tot afegint que considerem greu que hi haja temes tractables en claustre i altres que no, sobretot si considerem, que segons el ROF “el claustre de professors és l’òrgan propi de participació d’aquests en el govern de l’institut i té la responsabilitat de planificar, coordinar, decidir i, si escau, informar de tots els aspectes docents del centre” i són competències seues, entre altres, “aprovar i avaluar els aspectes docents segons el projecte educatiu del centre” i “analitzar i avaluar l’evolució del procés d’ensenyament i aprenentatge”.

Per tot això, els qui signem aquest escrit pensem:

  • que la Direcció Territorial d’Educació d’Alacant ha passat per damunt de les atribucions que legalment són competència de l’equip d’avaluació, basant-se en dues coses (una documentació i un criteri general del centre) de dubtosa versemblança;
  • que la Direcció Territorial d’Educació d’Alacant fomenta com a tret de maduresa acadèmica el fet d’abandonar una assignatura i anima a que en posteriors convocatòries els alumnes puguen atenir-s’hi i, així, abandonar dues (i fins i tot, tres, a partir de setembre d’enguany) assignatures i aconseguir el títol de secundària;
  • que l’Administració Educativa no es creu les seues pròpies lleis, ja que fa gala de passar alegrement per damunt de la suposada autonomia pedagògica dels Instituts.

I demanem coherència en les actuacions de l’esmentada Administració amb la legislació que ella mateixa dicta; en cas contrari, i si aquesta ha de ser l’actuació habitual, agrairíem que ens ho feren saber per evitar-nos fer una tasca que, segons sembla, només serveix per a omplir papers.

És trist aquest tarannà que deixen veure els nostres superiors, però que tampoc no ens estranya massa, per tal com no és més que el reflex d’aquells per a qui treballen, i, ja se sap, que tot s’apega, sobretot si les actuacions es troben hipotecades per uns nomenaments un tant anòmals.

En fi, vull acabar parafrasejant una famosa dita: primer anaren a pel qui suspenia molta gent, però com que jo els aprove a quasi tots, no em vaig preocupar; després van anar a pel qui tenia un tracte massa “campetxano” amb els alumnes, però com que jo els faig parlar de vostè, no em va preocupar; més tard, anaren a per aquell que havia parlat malament en classe dels governants, però com jo sempre lloe els nostres jerarques, no em vaig preocupar ni massa ni poc; en fi, ara venen a per mi… però ja és massa tard.

Salut!

[La notícia pel món:

Las Provincias]