Navegant per la xarxa m’he trobat amb a??:

??Hasta cu?ndo ya, Catilina?, seguir?s abusando de nuestra paciencia? ?Por cu?nto tiempo a?n estar? burl?ndose de nosotros esa locura tuya? ?Hasta qu? l?mite llegar?, en su jactancia, tu desenfrenada audacia? (?) ?No te das cuenta de que tus maquinaciones est?n descubiertas??

Us sona? Efectivament, ?s el comen?ament del primer discurs contra Catilina, de l’amic Cicer?, I, 1:

Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet? Quem ad finem sese effrenata iactabit audacia? Nihilne te nocturnum praesidium Palati, nihil urbis vigiliae, nihil timor populi, nihil concursus bonorum omnium, nihil hic munitissimus habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt? Patere tua consilia non sentis?

?s una cita molt emprada , per? jo l’he trobada per la xarxa aplicada al senyor Rajoy, a un bloc que no oculta les seues tend?ncies pol?tiques (per? com el mateix autor avisa a la cap?alera, “El mayor castigo para quienes no se interesan por la pol?tica es que ser?n gobernados por personas que s? se interesan” (Arnold J. Toynbee)

Llegiu l’article sencer, si us b? de gust, i reflexioneu-hi.