Fullejant la premsa aquests dies m'han cridat l'atenció algunes notícies:

  Hom comprèn perfectament l'actitud dels sindicats (defensar especialment els interessos d'aquells que hi estan afiliats) però es tira de menys el que no haguessen fet res per les assignatures que sempre, sempre, sempre, han anat perdent protagonisme en el sistema educatiu, el Llatí i el Grec, que a cada reforma que passa van perdent hores i professorat.

 I em semblen perfectes les raons que empren el companys per a justificar la seua hiperrepresentació en els estudis, però els puc ben dir que qualsevol professor de qualsevol matèria trobarà mil i una raó per justificar les seues assignatures.

 Us deixe amb un escrit ("Instituts oberts in aeternum") que aparegué publicat en premsa fa uns mesos:

En els últims deu dies han clamat per les seues matèries els companys d'Educació Plàstica, els de Música, els de Física i Química, els de Filosofia, els de Llatí i Grec, els de Tecnologia… Tots esgrimeixen la importància d'aquests estudis i la necessitat de mantenir o pujar la seua càrrega lectiva.Tal allau de protestes es va trobar a faltar, per cert, quan van irrompre (al costat del batibull d'optatives) en l'ESO i van escombrar d'un cop de ploma el Llatí de 2n de BUP (actual 4t d'ESO).Doncs bé, amics, o fem setmanes lectives de 40 hores (amb sessions de classe de 45), o allarguem el curs escolar de setembre a juliol, o no hi ha manera humana de satisfer-nos tots.Em permet, amb la vostra aquiescència, un suggeriment: ja que el currículum de l'ESO s'ha fet amb salva siga la part (amb les meues excuses als sensats talents que el conjuminaren), ens asseguem i l'elaborem amb lògica: en acabar la Secundaria, l'alumne que vol continuar estudiant pot optar pels Cicles Formatius o el Batxillerat. Centrant-me en aquest últim, en el qual hi ha unes assignatures anomenades de modalitat (Matemàtiques, Física i Química, Biologia i Geologia, Dibuix Tècnic i Tecnologia -per al Batxillerat de "Ciències"; Història, Grec, Llatí, Economia, Matemàtiques Aplicades i Història de la Música -per al de "Lletres" – i molt Dibuix -per al d'"Arts"), només em permetré tres preguntes orientatives:1. Per què tenen totes elles hiperrepresentació en l'ESO, excepte Grec, Llatí i Economia?2. Té molt sentit que un alumne que haja decidit seguir un Batxillerat Humanístic estiga obligat a elegir en 4t dues assignatures entre Música, Dibuix, Tecnologia, Física/Química i Biologia/Geologia?3. Es parla ara d'una assignatura de ciències per a tots els alumnes de Batxillerat; per què no una altra de "lletres" -introducció a l'oratòria, redacció i comentari de texts…?Hi ha més interrogants i poc espai. Cal perfilar un ensenyament secundari lògic i que també atenga als interessos de l'alumnat i no només dels diferents col·lectius de docents. És cert que el saber no ocupa lloc i tots tenim una cosa que oferir, però, és infinit el calendari escolar?Companys, una cordial abraçada.

  Pel que fa al tema de la Religió i les seues possibles alternatives, el part del Govern ha estat com el del ratolí (però ja ens té acostumats: eixe famós "talante" es tradueix en fer lleis edulcorades i satisfer tota la caverna i els seus hooligans? No altra cosa és la broma de la llei de la memòria històrica o la de seguir subvencionant els bisbes).

 Senyor de Castro: si tan interessant és eixa nova assignatura, per què se l'han de perdre els qui només faran Religió catòlica? O tots o ningú, no? Insistisc: la millor alternativa és treure una religió confessional de les escoles públiques, o posar-la fora d'horari. També es podrien buscar altres alternatives:

  • Bledes alternatives a la religió, o
  • Humanisme ateu, per aquells alumnes que no combreguen amb cap confessió.

  Com que avuí estic "rotllero" us deixe un altre escrit:

Situació de ficció: Hola, adore les clòtxines al vapor. Juntament amb uns milers de conciutadans, formem un grup nombrós, tan nombrós que hem aconseguit que, per llei (a l'empara del xicotet Estat Ciutat del Clotxinà, principal exportador de clòtxines), tots els restaurants del país tinguen en la seua carta un plat de clòtxines al vapor. Però no sols això, a més els cuiners que els preparen, són professionals de la nostra sencera confiança, per tal com els hem proposat i imposat nosaltres. Però encara hi ha més: tots aquells clients que entren en el restaurant i no vullguen assaborir eixa delícia, han de menjar, velis nolis, bledes bullides. Com, d'altra banda, estan obligats a menjar en restaurants tots els dies, excepte caps de setmana, si no desitgen ingerir bledes ni clòtxines, han de romandre asseguts mirant-se les cares fins que la resta de comensals acaben les seues viandes.
    Preguntes tendencioses: Acceptarien els restaurants aquestes condicions draconianes? Més encara, els clients que no senten apetència per les clòtxines i els que prefereixen menjar a casa, acatarien tan gran barbaritat?
    Situació real: És precís descriure-la? És la que es viu en els nostres centres d'ensenyança públics, canviant “clòtxines” per “religió catòlica” i “bledes” per “activitats alternatives a la religió”. Per favor, senyors bisbes i senyors Concapes, queden-se amb les seues clòtxines, preparats pels seus cuiners, però no vullguen obligar als altres a combregar amb bledes; potser preferim un altre menjar, o simplement dejunar.
    Problema real: La poca fe que tenen els bisbes en la fe dels seus propis feligresos: pensen que sense alternativa a la religió perdran clientela. No es preocupen: tenen els seus mecanismes sàviament utilitzats, des de la “recomanació” d'escollir Religió si es vol "comulgar" o confirmar fins a l'unflament de notes perquè apuge la nota mitjana de l'expedient.
    Possible solució: Des d'ací anime als Equips Directius dels Centres Públics a elaborar els horaris lectius, situant l'ensenyança de la religió a primera o última hora, deixant així llibertat als pares perquè donen l'alternativa que més els plaga als seus fills. És el que jo he sol•licitat en el col•legi de la meua filla.
    (Última hora: Ells insisteixen. EL PAÍS del diumenge 24 de juliol; declaracions de Manuel de Castro, Director de Religiosos de l'Ensenyança: s'han d'atendre “els drets dels que vullguen rebre-la [la religió] i dels que no”; però poc després afig que els que no vullguen estudiar-la, han de rebre formació general sobre totes les religions. Per què?)
[açò és de l'estiu de fa dos anys!!!]

 Ah, i damunt, els cambrers, vull dir els profes, que ells despedeixen hem d'idemnitzar-los nosaltres! "Pa cagar-se i no torcar-se!".

Hala, ja m'he desfogat!

Ah, i una notícia més agradable: els nostres alumnes ja tenen una finestra oberta per a les seues dèries: Is richtig das? Visiteu-la i comenteu.

Salutem plurimam!