Nota rebuda aquest matí:

Vaja, vaja, vaja… m’esteu defraudant, infeliços pocasoltes… Quan vaig recomanar als tristos poliseros que es posaren en contacte amb estudiosos de la cultura clàssica, era perquè pensava que seria emocionant tindre al darrere a un grapat de gent competent…

Ja veig que no és el cas… No us trenqueu el cap tant… Si us he dit que sigueu vosaltres, amants del llatí i del grec, els que aneu al meu darrere és per alguna cosa… Estic arribant allà on conreen l’amor fraternal… No s’heu parat a pensar en com es diu això en eixes llengües que dieu estimar? En llatí o en grec? Penseu-hi… Potser eixes llengües us donen la pista sobre el lloc geogràfic cap on vaig. Amor… fraternal… amor fraternal… Jejijajota!

Per cert, ara he fet una paradeta en una ciutat del mateix país, el nom de la qual va ser triat per un tal Darrel Dupa, simbolitzant així el naixement d’una nova civilització sobre les ruïnes deixades pels hohokan… Ai, senyor, en quina ciutat estaré ara? Cap a on vaig? Ai, i que n’és de fàcil ser un assassí amb aquests trosos de soca…

Bé, trobe que us està menyspreant! Li ho aneu a permetre?