Feia dos anys que l’Institut de Pedreguer aconseguia aparèixer al top 25 dels centres pel que fa als resultats de les PAU: el nº 20 al 2007 i el nº 13 al 2008. Al 2009, però, i com ja auguraven els malastrucs, el nostre centre hem d’anar a cercar-lo molt molt a baix per trobar-lo:

Al nº 64 dels instituts i només de la Miguel Hernández (fixeu-vos que al 2007 estàvem al nº 6 i al 2008 al 2!)!

I això em porta a la relativitat dels resultats: vol dir això que el nostre era un centre d’excel·lència aquests dos anys enrere i ara ha passat a ser un apestat? Hauríem de reflexionar, però no té massa sentit el que un pare publicava el dissabte passat al setmanari CANFALI, tot parlant d’un institut de Dénia i on ve a dir que déu ser culpa del professorat i l’equip directiu: vol dir vostè, senyor pare, que al nostre centre també serà així, quan ni l’equip directiu ni el professorat ha canviat pràcticament en aquests tres anys?

És precís buscar la culpa en algú? En eixe cas, la teoria d’aquest pare no seria massa afalagadora (per a ell), perquè de les variants que intervenen en el procés d’ensenyament les úniques que han canviat han estat les variables alumnes i pares.

I a vosaltres, alumnes, com us deia en l’article que esmentava abans,  “i els d’enguany no permeteu que aquestes dades us abrumen: si no pot ser, no pot ser, però almenys s’intentarà, no?“.