Tal dia com avui, fa ara un any, es publicava a la xarxa el primer article d'aquesta bitàcola, Engeguem la bitàcora (amb falta d'ortografia i tot), tot i que en realitat vam començar a omplir-la de contigut el 31 de gener.

Un anyet!Va ser xafardejant per Internet com vaig topetar amb ànimes molt més inquietes que jo (que ja és dir) que empraven una cosa anomenada blogs per donar a conèixer els nostres estudis o simplement per deixar per escrit les seues dèries: cercava coses noves per a la nostra web quan vaig descobrir El anillo de Departamentos de Clásicas, el fantàstic treball d'Ana al capdavant de l'Assessoria de Sagunt i moltes més coses que m'afermaven en la idea que tenia de que aquest món tenia moltes possibilitats. I sobretot la possibilitat de donar veu i fer col·laboratiu el treball, mitjançant la participació de tothom a través dels comentaris, que és, com ja he dit en altres ocasions, la veritable raó d'ésser dels blogs.

 A poc a poc hem anat incloent serveis i aplicacions i hem canviat d'allotjador: el 5 de novembre van fer la mudança des de Zoomblog (que em segueix semblant bo) a WordPress (que em sembla millor).

I ara les xifres (a banda d'escriure, també m'agraden aquestes; no debades cau un Sudoku al dia): des de llavors hem parit 162 articles (sense comptar aquest) i hem tingut l'honor de llegir 487 comentaris dels nostres apreciats lectors (no hem comptat, evidentment els amables consells del maleïts spammers i la seua mania amb que em comprés Viagra). Hem tingut 17948 visites (tot i que s'ha de dir que són pàgines vistes, no visitants reals, i  a més, estan comptats els esmentats spammers).

Però darrere de les xifres estan aquells que fan possible que seguim amb açò, els lectors i, més concretament, els comentaristes: vull deixar ací els tres primers comentaris, que, a més, són de tres persones que sempre m'han ajudat i que a més m'han donat l'oportunitat de conéixer altres que, si no existiren, haurien d'engendrar in vitro:

  • Completament d'acord. Blai, 7/2/06 [a Urticària lingüística]
  • Me alegra comprobar que te inicias en este mundillo virtual. Seguiremos tus progresos con atención. Muchos ánimos. Ana [a Engeguem la bitácora] 8/2/06
  • Hola, Sergi i lectors, És conegut l'intent d'anomenar la llengua com a bacavà. Parafrasejant Oscar Wilde podríem dir que catalans i valencians estem separats per una mateixa llengua. No cal dir que la situació és llastimosa i suposa una pèrdua de temps i d'energies en una cosa òbvia.
    Parlant de coses menys tristes, et desitjo sort amb el teu blog o bloc. Cada volta en som més. Sebastià [a U. l.] 8/2/06

 I altres que es dignen perdre un poc de temps amb allò que se m'acut (a pesar que alguns d'ells han de patir-me in person a l'aula): Madulain (que fa temps que no ens alegra amb les seues reflexions), Joan (de com un alumne ens pot donar lliçons), Lluís, Amparo, Charo Marco i Iaenus (que fan que la xarxa siga més agradable de navegar) i d'altres com Aitor, Noèlia, Valen, Karmen, Pau, Jaume, In vino veritas, Eloi, Aida, eli, Oscar, Bigotet/Juanvi (gran missatger dels déus i millor amic), Isra, Isabel Barceló, Albinus, Carlos Cabanillas (retis impiger dominus), Montserrat Saladrigas, Anita, Mertxu, gregori, centaurinho, La Flauta de Pan, Javi, Andrés Ibáñez, Francesc… i tants i tants anònims o que simplement opten per la lectura silenciosa.

Diuen que la mitjana de vida d'un blog (terme que tornaré a emprar per les raons que explicaré un dia d'aquests) és de pocs mesos però jo intentaré seguir la tasca per moltes raons, però sobretot per aquestes tres (del manifest del blogfessor):

  • perquè em fascina aprendre i poder compartir l'après en la blogosfera.
  • perquè crec en el poder terapèutic dels weblogs.
  • perquè la pràctica de bloguejar m'allibera de la rutina i la normalitat de tots els dies.

Sitis boni et numquam faciatis rem quam ego ne faciam!