Per a aquest nou any, i seguint es meus impulsos tocadallonses, m’he proposat emular l’emperador rom? Juli? II, tamb? conegut com Juli? l’Ap?stata.

Juli? l'ap?stata

Aquest emperador, entre altres coses, va escriure “Contra els cristians”, on criticava els dogmes cristians, eliminava els privilegis del clericat, prohibia l’ensenyan?a cristiana a les escoles, restitu?a als seus propietaris els bens incautats per motius religiosos i aixecava els c?stigs d’exili als expulsats per Constanci (quina modernor, eh? I aix? que va n?ixer al 331 -aix? s? d.C.).

Doncs b?, a veure si enguany aconseguesc que la benvolguda esgl?sia tinga consideraci? envers els meus drets i t? a b? esborrar-me de cat?lic. A m?s, ?s tot un repte, perqu? com publicava EL PA?S, l’arquebisbat d’aquesta potent i moderna “comunitat” ?s dels que m?s pegues posa als que pretenen ser eliminats dels seus registres. Tamb? vull recomanar a la gent que s’ha interessat pel tema una web on s’explica tot el que s’ha de fer per aconseguir a??: apostasia.es. Hi trobareu els documents necessaris i les passes a seguir.

I per qu? aquesta d?ria? Deixant a banda principis i altres futeses (que tamb? pesen) em negue a que em posen com a excusa per a demanar tot all? que volen acaparar, tot dient que la societat civil ?s majorit?riament cat?lica i que per aix? l’esgl?sia ha de fruir de privilegis a dojo… I aix?, i pensant-ho r?pid, han aconseguit:

  • seguir glorificant en les fa?anes dels seus temples a col?laboradors de colpistes i assassins, per culpa d’una Llei de Mem?ria Hist?rica esquifida i descafeinada,
  • que la religi? seguesca a les escoles p?bliques, amb l’excusa de les alternatives (hist?ria de les religions o anar-se’n a casa) perqu? saben que els pares preferiran que els fills estiguen aparcats a l’escola que endur-se’ls a casa i que ?s millor matricular-se en una assignatura que infla les notes abans que en altra que impartiran professors amb un sentit de l’?tica m?s acusat (de fet, enguany conec alguna alumna que despr?s de fer tota la vida activitats alternatives s’ha passat al Batxillerat a Religi? per “pujar la nota de l’expedient”)
  • xuclar m?s diners de l’IRPF, tot i que el fam?s concordat diu que haur? d’arribar a ser autosuficient (per? eixe punt del concordat no els agrada recordar-lo).

?s la societat cat?lica, per?? Dir que alg? ?s cat?lic per estar batejat ?s com dir que l’?sser hum? ?s mon?gam perqu? al rite del matrimoni es juren amor etern…Laughing. Com es demostra que la societat ?s majorit?riament cat?lica? Quan s?aprova la Constituci?, al 1978, el pes estad?stic dels cat?lics ?declarats i practicants- era aclaparador, atesa la proximitat en el temps d?un franquisme sota pal?li i un nacionalcatolicisme imposat des del bressol i l?escola. Per? i avui en dia? Qui indica el confessionalisme de l?estat? Les estad?stiques? Al CIS de 2004 un 80% es declaren cat?lics, per? al mateix temps un 66% opina a favor del matrimoni homosexual: es ressenteix la majoria cat?lica o es confon a mers batejats amb fidels creients? Al 2005, la meitat dels que es declaren cat?lics no van quasi mai a missa, essent un 30% els qui es declaren practicants. Potser ?s un indicador fiable el percentatge que marca la caselleta a l?IRPF? Aleshores no arriben al 40%. Seran simplement els espanyols que han passat pels sagraments cat?lics? ?s evident que el primer de tots, el bateig, ?s un indicador pervers, ja que tots els batejats ho han estat per imperatiu patern (anant m?s lluny, es reconeixen en aquest cas els drets dels menors? Els poders p?blics poden garantir als pares el dret d?iniciar els seus fills en pr?ctiques que exigesquen ?salvant totes les dist?ncies- mutilacions sexuals o a tancar-los en centres religiosos per a sempre, per citar tan sols dos exemples?); si hem de seguir aquest indicador, vol dir que Catalunya i les Balears han deixat de ser cat?liques, per tal com els matrimonis civils han superat els religiosos? Ser? l?indicador el nombre d?alumnes que trien Religi?? El fam?s 80% que addueix el bisbat no diu que a l??ltima etapa, al Batxillerat, es redueix a menys de la meitat, essent majoritari en Prim?ria i Secund?ria, per? ac? tamb? ens veiem davant el confessionalisme captiu: com que all? normal (recordem la consci?ncia col?lectiva) ?s fer la comuni? (en prim?ria) i moltes vegades confirmar-se (en secund?ria), coherentment els alumnes es veuen gaireb? obligats a matricular-s?hi; per? ?s que, a m?s, en Prim?ria sobretot, s?arriba a aconsellar a les fam?lies la matr?cula en Religi?, perqu?, aix?, segons ells, els alumnes no es veuran marginats… i, de rebot, les escoles es troben amb altre mestre de suport. En fi, en eixa majoria que addueix la jerarquia eclesi?stica, estan restats els milers de batejats que han intentat donar-se de baixa de l?Esgl?sia i nom?s han trobat traves burocr?tiques?

A banda d?intentar con?ixer quants s?n en realitat els seus seguidors vertaders, una Esgl?sia que fora fidel a la seua doctrina i a les seues normes morals de conducta no tindria inconvenient, com deia Bonifacio de la Cuadra, en exposar-les amb claredat i transpar?ncia, sense tapar ni escamotejar les limitacions que enclouen per a la llibertat i el desenvolupament personal, en un context de modernitat i democr?cia. Una Esgl?sia aix?, conclo?a, pregaria m?s i es manifestaria molt menys.

Disculpeu el rotllo. Salutem!