Venen produint-se recurrents incidents als centres escolars o als seus voltants for?a preocupants.
Caps d’estudis denunciats pels pares d’un alumne expedientat (la paraula del qual t? m?s valor de cara als jutges que la d’un excel?lent i contrastat professional); mares enfurismadas que entren al centre i agredeixen professores; professors agredits per ex-alumnes i filmats, entre jijis i jujus, per alumnes; etc. etc.
Molt s’ha de fer per aturar aquestes salvatjades i sols des de l’escola o els instituts (on ja han arribat prou maldats) no es pot fer: la primera implicada en la tasca aquesta ?s la fam?lia: per a molt poc servir? eixa assignatura d’educaci? per a la ciutadania si, quan l’alumne arriba a casa, despr?s d’haver donat a classe el respecte a les minories o a les diferents opcions sexuals, el primer que sent ?s a son pare cara a la tele exclamant “eixos negres s?n tots uns delinq?ents“, o “mira el maricon eixe, qu? s’haur? pensat?“, per exemple.
I ?s que per molts valors que intentem afavorir des dels centres escolars, de poca cosa serviran sense una actuaci?n coherent de tota la societat.
Per a rumiar una miqueta: fixeu-vos en la seg?ent vinyeta de Pallar?s, publicada a El Jueves:
Qu? cars son els llibres!

Una escena molt t?pica de comen?ament de curs. Hi esteu d’acord? Doncs ?s el final d’una historieta m?s llarga… aquesta.