Viatge a Barcelona, la crònica
Bé, el dimecres passat vam tornar sencerets del viatge a Barcelona, que, tot i les neures d’un porter de nit amb molt males puces, crec que ha complert les expectatives de la gent (a pesar d’algunes crítiques -tota opinió és ben rebuda, dels errors s’aprèn- en relació a que no vam fer tot el que estava previst)…
El dia de Sant Vicent, el 20 d’abril, eixíem bastant puntualment de la rodona del sequier i, havent dinat pel camí, a les 14,45 estàvem a la porta de la Sagrada Família, ja que a les 15,00 teníem una concertada una visita guiada per la Barcelona Modernista.
Després d’una ràpida ullada a aquesta sempre en obres catedral, vam enfilar cap al Passeig de Gràcia, on (a banda de fer-se mil i una fotos a les portes de les grans tendes de moda) vam gaudir de Gaudí (jeje) endinsant-nos en la Pedrera.
A les 19,30 arribàvem a l’alberg, on vam descarregar, vam aposentar-nos en les suites de luxe i vam fer un tomb per les rodalies (carrer la Perla, Plaça del Sol, Plaça del Diamant)… Qui es va quedar a l’alberg va poder patir el mal geni de l’ogre de La Ciutat.
L’endemà, cap a les 9,30, a Tarragona, on, juntament amb més de 1800 alumnes, vam contemplar l’adaptació musical del Psèudolus, de Plaute, a càrrec de la companyia de teatre de la Universitat d’Alacant.
Visita llampec a Tarragona.
A les 15,15 estàvem altra vegada a Barcelona, Plaça de Catalunya, on cadascú va dinar on va voler i després va passejar per la Rambla i va visitar allò que li va vindre de gust.
A les 18,00, cap a l’alberg, per descansar i posar-se ben guapos (ja sabeu que no us fa falta!) per assistir al musical Sweeney Todd, en adaptació de Mario Gas, al teatre Apolo, al Paral·lel… Imprevist: encara com Pablo, que està en tot, va preguntar per la durada de l’obra… Vam veure que durava més de 3 hores!!! Vam haver de canviar l’hora de sopar al restaurant (sopàvem cap a la una de la matinada!!) i el sistema de tornada (10 taxis!). Però, bé, crec que, a pesar de que a la primera part més d’un i una es va adormir, l’experiència va estar bé.
Altra volta, a l’alberg, sessió de vigilància fins les 3, perquè, si no, el porter es mosquejava.
I a l’endemà, de bon matí a Cosmocaixa, on, com sempre, l’èxit total va ser el bosc submergit i, en acabar, cap a casa…
Intens, però gratificant, no?
[les fotos són dels alumnes: no recorde quina és de cadascú; si feu el favor, poseu-ho als comentaris, oi?]
Deixa un comentari